REFLEXIONS SOBRE FORMACIÓ I COVID-19
En primer lloc, volgués demanar perdó per no haver seguit totes les rodes de premsa que el Govern d’Espanya i el “Gobern” de la Generalitat han fet el favor fer.
També he de disculpar-me per no haver llegit atentament totes les guies, recomanacions, normes, reals de decrets i qualsevol altre document que hagi estat publicat sobre això.
Per tot això, si alguna de les reflexions que exposaré no estiguessin justificades, no tindré cap problema a rectificar-les.
COMUNICACIÓ: He assistit a molts cursos de Comunicació (Interna, Efectiva, Comunicació de Crisi……). També els he impartit a diferents empreses i grups de directius…… per això, m’ha sorprès molt el nivell que han demostrat els nostres polítics i experts en aquesta pandèmia. Per descomptat, les excuses sempre es poden entendre, acceptar i, per tant, perdonar. Entre les més comentades estan la que és la primera vegada que ens enfrontem a una crisi mundial com aquesta, la que cap país l’ha fet bé, la que els experts no acaben de posar-se d’acord, “bla” bla” “bla”……..
INFORMACIÓ: Si en qualsevol situació de crisi la informació és molt important, evidentment, durant tota aquesta pandèmia, és fonamental que tota l’estratègia informativa sigui desenvolupada amb una exquisida precisió, claredat, oportunitat i brevetat (la necessària i suficient). I per descomptat, sense contradiccions no justificades ni explicades.
En definitiva, quan la comunicació i/o informació són excessives, confuses, injustificades, etc. provoquen el contrari al desitjat, o sigui generen desconfiança, confusió, incredibilitat, Irresponsabilitat……
Tot el que s’esposa anteriorment, s’ha escrit i comentat molt per tota mena de periodista, tertulians, científics, psicòlegs, personal sanitari, filòsofs, economistes……..
Però de totes les crítiques sobre la gestió de la crisi, no conec cap que hagi posat èmfasi en un aspecte important: LA FORMACIÓ.
FORMACIÓ: Si analitzem l’article 19 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, comprovaríem que una de les obligacions de qualsevol empresari és que els seus treballadors tinguin la Formació teoricopràctica adequada i suficient. Per tant, el fet que Espanya sigui la que ha patit el major nombre de contagis del personal sanitari podria explicar-se per dos motius molt clars: Formació insuficient i Falta dels EPIS adequats.
Les preguntes que ens hauríem de fer són:
- Estava el personal sanitari suficientment format per utilitzar adequadament els EPI que se’ls hagués proporcionat.
- Posat que existissin plans d’emergència i autoprotecció, s’havia format a tot el personal? I ara ens hauríem de fixar en tots els llocs de treball implicats (supermercats, hospitals, residències d’ancians, etc).
- Sota la premissa que la formació ha de ser teoricopràctica, s’ha comprovat de manera individualitzada la capacitació de tots els treballadors? Tots hem pogut comprovar com molts d’ells no sabien posar-se o quitar-se les màscares, guants….
- S’ha pensat en protocols que permetin una vigilància exhaustiva i continuada sobre la bona praxi de tots els treballadors? “”in vigilando”
- Sota l’esperat supòsit que aquesta crisi acabi, es tindran en compte tots els punts anteriors perquè tots estiguem preparats per a les futures emergències (sanitàries, ambientals, socials, terroristes…)?
Com conclusió, és molt important que no es confongui Informació amb Formació. Tampoc no ha de considerar-se la Formació teòrica com a suficient si no va acompanyada amb de l’adequada i continuada Formació Pràctica Individualitzada.
Si “gràcies “a aquesta pandèmia s’apliquessin convenientment aquests principis, podríem afrontar amb més tranquil·litat les futures crisis que segur, vindran.
RAFAEL BLASCO FRIAS
Recent Comments