ACOMIADAMENT NUL COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA COVID-19

ACOMIADAMENT NUL COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA COVID-19

Com a conseqüència dels acomiadaments realitzats per les empreses a partir de la data de 16 de març de 2020 (inici de l’estat d’alarma), pot obrir-se una via judicial que pot declarar tots aquests acomiadaments com nuls.

 El RDL 8/2020, ha introduït, a meu entendre, “un escut social”, i això per tal de reconduir el problema dels possibles acomiadaments derivats de la pandèmia COVID-19, al procediment (ja previst en l’Estatut dels Treballadors) de suspensió dels contractes o reducció de jornada, i amb el trànsit per cobrar la prestació per desocupació mitjançant el corresponent ERTO, i els mecanismes legals establerts per a la seva sol·licitud; l’anterior implica, que el RDL el que vol ordenar, és la prohibició expressa de rescindir els contractes de treball per les causes derivades de la pandèmia, és a dir, entenc que la norma prescriu que les causes objectives (article 51.1 c) de l’E.T.), no es poden entendre i/o al·legar, en aquest panorama actual de pandèmia mundial, com a causa que pugui justificar un acomiadament o l’extinció del contracte, ja sigui objectiu (causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció) o per qualsevol altra causa que es pugui arribar a entendre com a conseqüència de la pandèmia COVID-19 i les seves greus i conegudes conseqüències econòmiques; i que per tant, és una norma que implícitament prohibeix l’execució de qualsevol acomiadament mentre duri la situació d’estat d’alarma i les seves possibles pròrrogues, tal com assenyala la Disposició final 3r del RDL 9/2020; i per tant es deuria considera que l’acomiadament realitzat, en anar en contra del que disposa el RDL, deuria ser qualificat d’acomiadament nul.

L’acomiadament realitzat per una empresa amb base en causes objectives, o col·lectiu per causes econòmiques, tecnològiques o productives que tingui el seu fonament en la situació originada per fets relacionats amb la pandèmia COVID-19, és per tant, a meu mode d’entendre, un acomiadament nul per tenir el seu origen en una causa il·lícita, i declarada com a tal per la norma abans esmentada, i que per tant impossibilita que l’acte de l’acomiadament realitzat per l’empresa pugui tenir validesa i eficàcia jurídica; és a dir, la norma ha creat, a meu entendre, una nova i excepcional categoria d’acomiadament que estan, en l’actual estat d’alarma, prohibits o vedats a causa d’utilitat pública i emergència nacional, que deuen tenir amb caràcter general, el mateix tractament que els discriminatoris o vulneradors de drets fonamentals.

En el moment actual, és evident que caldrà esperar al contingut de les resolucions dels magistrats del Social, davant les futures reclamacions que s’interposin davant els diferents jutjats del Social en matèria d’acomiadament i la seva qualificació com a acomiadament nul o si és el cas la qualificació només d’Improcedent.